Un migdia de dissabte gris, fred i per moments plujós, la comunitat Liberté es va tornar a trobar al voltant d'una taula. Al Saló Punto de Paz es va compartir un dinar de pasta amb salsa i pollastre que tots els comensals van tastar.
Havia passat temps des de l'últim dinar comunitari. L'absència es va trencar amb allò que millor defineix Liberté: la solidaritat entre companys i companyes. Un paquet de pasta per aquí, una salsa ja feta per allà, i entre tots i totes es va aconseguir concretar el menjar, el retrobament.
Liberté és un espai autogestionat per persones en situació de presó dins de la Unitat Penal N°15 de Batán. El sostenen els seus propis integrants, sense pertànyer a l'Estat ni al Servei Penitenciari. Compta a més amb una important xarxa de col·laboradors i col·laboradores: jutges i jutgesses, fiscals, advocats i advocades, treballadors i treballadores socials, psicòlegs i psicòlogues, organitzacions no governamentals com Víctimas por la Paz, i suports nacionals i internacionals.
Els testimonis de la taula
El dinar va estar molt bo, uns bons espaguetis compartits amb els companys, deliciosos. Tant de bo es faci tots els caps de setmana.
Carlitos L. va expressar la seva emoció i les seves paraules van fer referència al fet que és molt bo perquè ens uneix. Va dir que està bé que es faci, i va assenyalar que gairebé havia passat un any des dels últims dinars.
Em va semblar molt bona idea, i d'això es tracta Liberté: una comunitat, una família, que sempre genera propostes en conjunt. Una experiència molt bonica.
S'ha de repetir, va ser un espectacle, un dinar molt bo. Allò que t'omple la panxa i gaudeixes entre companys. S'ha de repetir.
Acostumats a unir
L'empatia, la solidaritat, la unió, les emocions compartides. Tot va ser present en aquest dinar comunitari, en una Liberté acostumada a unir, acostumada a retornar la dignitat.
