El seu primer dia de servei va ser el 9 de juliol de 2022, en el marc de l'esdeveniment Garanties d’Independència: una trobada a la qual van arribar a la Unitat Penal N°15 de Batán jutgesses, jutges, funcionaris i funcionàries del Ministeri de Justícia, defensors oficials i referents del cooperativisme, per compartir un locro en allò que aleshores encara era "un espai en construcció" entre Liberté i Víctimes per la Pau. Dos mesos després, el 3 de setembre de 2022, aquest espai va obrir oficialment com a Restaurant Punt de Pau: amb taules, cambrers, una carta variada amb pizzes i pastes, dos torns de dinar i pagament per QR. El que canviava era qui el feia funcionar: tot el seu personal complia condemna i integrava l’equip gestor del projecte. Punt de Pau es va convertir, durant un any, en el primer restaurant del món gestionat íntegrament per persones en situació de presó.
No va ser una idea de Liberté sola. Va ser una creació conjunta amb Víctimes per la Pau, l’associació fundada pel jutge Mario Juliano i coordinada avui per la Dra. Diana Márquez. Aquesta aliança —Liberté + associació de víctimes— és el que distingeix Punt de Pau de qualsevol iniciativa productiva penitenciària del món.
La inauguració: una taula que va dissoldre les distincions
L’acte inaugural va ser un fet simbòlic d’alta densitat. Per primera vegada en la història del sistema penitenciari argentí, víctimes de delictes i persones en compliment de condemna van compartir una taula dins d’una unitat de màxima seguretat.
Hi van ser presents referents institucionals i socials de l’àmbit penitenciari, la vídua del jutge Mario Juliano, víctimes arribades de diferents regions del país i, per descomptat, les persones en situació de presó associades al projecte. La Dra. Diana Márquez va coordinar la jornada i va aportar la mirada de Víctimes per la Pau des de la idea mateixa del projecte.
Es va servir taula de embotits, pizzetes, entrepans i pastís de postres. Però el que defineix l’esperit del lloc no va ser el menjar, sinó una escena: durant la inauguració hi havia dues persones en situació de presó cuinant i una de les víctimes convidades es va acostar a ajudar. La resta dels assistents va assumir que també formava part de l’equip intern del restaurant. La distinció es va diluir en l’humà.
El concepte: RESTAURANTiu
El nom del projecte no és una metàfora forçada. Punt de Pau és alhora un restaurant —amb la seva carta, el seu personal de sala, els seus torns, la seva caixa— i un acte restauratiu —trobada entre víctimes i persones ofensores, reparació de vincles, recuperació de dignitat—. La justícia restaurativa, aquest paradigma del qual tant se’n parla en fòrums acadèmics, es fa aquí una experiència molt concreta: asseure’s a menjar junts.
Com funcionava: quatre gestos que ho canvien tot
El comensal s’asseia a una taula, consultava una carta, triava el seu plat, era atès, pagava pel consumit i menjava. Aquesta seqüència de gestos —rutinària de l’altra banda del mur— adquiria dins la presó un valor simbòlic enorme.
El mobiliari —taules, cadires, estris— havia estat donat per la Dra. Diana Márquez, presidenta de Víctimes per la Pau, que a més va aportar la seva experiència prèvia en el sector gastronòmic per estructurar l’operació. La capacitat era d’uns 40 comensals per torn, en dos torns de dinar (11:00–13:00 i 13:30–15:30) més servei d’esmorzar.
La carta
Punt de Pau va incorporar plats que abans no existien en l’oferta alimentària de la presó:
- Pizzes, calzones i empanades
- Pastes: sorrentinos, raviolis, gnocchis
- Barbacoa i pollastre al forn
- Picades i entrepans
- Postres: gelat i pastís
Per a ocasions i visites especials, el menú variava. El locro del 9 de juliol de 2022 —servit a jutgesses, jutges i funcionaris reunits a l’esdeveniment Garanties d’Independència— va quedar com a abansala simbòlica de la inauguració formal del restaurant.
Pagament 100% digital
Als centres penitenciaris de la província de Buenos Aires està prohibit l’efectiu. Per això Punt de Pau operava exclusivament amb mitjans digitals: transferència bancària i codi QR. Això el convertia en un dels pocs projectes 100% digitals en operació intramurs del país.
L’equip
El restaurant funcionava amb un equip reduït i altament articulat. Set persones en total, totes en situació de presó i integrades a l’equip gestor del projecte: dues a sala, dues a caixa i facturació, i tres a cuina. El personal de cuina treballava a més per a la rostisseria; el de caixa, per a la botiga contigua.
Abastament: node final d’una cadena interna
Punt de Pau no es proveïa de manera aïllada. Era el node final d’una cadena productiva articulada dins la mateixa presó: la botiga interna aportava matèries primeres i begudes, la rostisseria elaborava plats previs, la fleca subministrava pans i rebosteria, l’hort lliurava insums frescos, i un corredor segur acordat amb el SPB garantia accés a proveïdors majoristes autoritzats.
El que va passar en aquestes taules
En l’any que va estar obert, Punt de Pau va ser molt més que un restaurant.
Va ser sede de casaments entre interns i internes i les seves parelles, acompanyats d’operatius civils extraordinaris que van permetre emetre DNI per a interns, internes i familiars. No només es van enfortir vincles familiars: també es van regularitzar situacions documentals que afectaven drets bàsics.
Va rebre trobades institucionals: el ja esmentat locro del 9 de juliol, visites de funcionaris i funcionàries judicials, representants ministerials i referents del sistema penal. I, sobretot, va ser lloc de trobades restauratives: víctimes de delictes arribades de diferents regions —moltes vegades convocades per Víctimes per la Pau— compartint plat i paraula amb persones en compliment de condemna.
Quatorze mesos d’un projecte restauratiu exitós
Punt de Pau va funcionar com a restaurant del 9 de juliol de 2022 al 4 de setembre de 2023: catorze mesos en què va demostrar, cada dia, que la fórmula era possible. Pizzes, pastes, locros, casaments, jutges conversant amb persones en compliment de condemna, víctimes que es van acostar a una taula que el sistema no esperava que existís.
L’espai físic va continuar dempeus. Avui funciona com a menjador comunitari: una versió més simple del projecte original, però l’empremta del restaurant segueix allà, en qui el va habitar, en qui el va visitar i en cada plat que va passar per aquelles taules.
Per què importa
Punt de Pau va ser l’únic restaurant del món amb gestió integral a càrrec de persones en situació de presó, i l’únic que va integrar activament víctimes de delictes en el seu disseny, inauguració i funcionament quotidià.
No va ser un menjador. No va ser un taller laboral. Va ser un restaurant de debò, amb la seva carta, els seus torns, el seu personal, la seva caixa i els seus clients. I va funcionar dins d’una presó de màxima seguretat, durant 365 dies.
En un país on la conversa pública sobre seguretat gairebé sempre comença i acaba en el càstig, Punt de Pau va oferir una resposta diferent: es pot restaurar. I es pot fer compartint una taula.
Una creació conjunta de Liberté i l’associació Víctimes per la Pau · Coordinació general: Dra. Diana Márquez.
